Ciutats estat pyu | |||||
---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||
Tipus | Civilització, poble i estat desaparegut | ||||
Construcció | segle II aC | ||||
Data de dissolució o abolició | 1050 | ||||
| |||||
Format per | Pyu Ancient Cities (en) | ||||
Patrimoni de la Humanitat | |||||
Pyu Ancient Cities | |||||
Tipus | Patrimoni cultural → Àsia-Oceania insular | ||||
Data | 2014 (38a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii) i (iv) | ||||
Identificador | 1444 | ||||
Activitat | |||||
Religió | Theravada | ||||
Les ciutats estat pyu (en birmà ပျူ မြို့ပြ နိုင်ငံများ xinès: 骠国, pinyin Biāoguó) eren un grup de ciutats estat que van existir des del segle ii aC fins a mitjans del segle xi a l'actual Alta Birmània (Myanmar). Les ciutats-estat van ser fundades com a part de la migració cap al sud dels pyu, un poble de llengua tibetobirmana, els primers habitants de Birmània dels quals es conserven registres.[1]El període de mil anys conegut sovint com el «mil·lenni pyu» relliga l'edat de bronze fins al començament del període dels estats clàssics quan va sorgir el Regne de Pagan a finals del segle ix.
Les ciutats-estat —s'han excavat cinc grans ciutats emmurallades i diverses ciutats més petites— es trobaven totes a les tres principals regions regades de l'Alta Birmània: la vall del riu Mu, les planes de Kyaukse i la regió de Minbu, al voltant de la confluència dels rius Irrawaddy i Chindwin. Part d'una ruta comercial terrestre entre la Xina i l'Índia, el regne de Pyu es va expandir gradualment cap al sud. Halin, fundada al segle I dC a l'extrem nord de l'Alta Birmània, va ser la ciutat més gran i important fins al voltant del segle VII o VIII quan va ser substituïda per Sri Ksetra (prop de l'actual Pyay) a l'extrem sud. El doble de gran que Halin, Sri Ksetra era el centre pyu més gran i influent.[1]
La cultura pyu va estar molt influenciada pel comerç amb l'Índia, i va importar el budisme així com altres conceptes culturals, arquitectònics i polítics, que tindrien una influència duradora en la cultura de Birmània i l'organització política.[2]El calendari pyu, basat en el calendari budista, es va convertir més tard en el calendari birmà. Estudis recents, que tanmateix encara no estan prou assentats, suggereixen que l'alfabet pyu, basat en l'escriptura Brahmi, pot haver estat la font de l'escriptura birmana utilitzada per escriure el birmà.[3]
Aquesta civilització mil·lenària es va esfondrar al segle IX, quan les ciutats-estat van ser destruïdes per les repetides invasions del regne de Nanzhao. Els birmans (bamar) van establir una guarnició a Pagan (Bagan), a la confluència dels rius Irrawaddy i Chindwin. Els assentaments pyu van romandre a l'Alta Birmània durant els tres segles següents, però els pyu van ser absorbits gradualment pel regne de Pagan, que es trobava en expansió. La llengua pyu va continuar existint fins a finals del segle XII. Al segle xiii, els piu havien assumit l'ètnia birmana. Les històries i llegendes dels piu també es van incorporar a les dels birmans.[2]
Només les ciutats-estat de Halin, Beikthano i Sri Ksetra han rebut la consideració de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[4]